21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet, és cert que disposa d’una pàgina web on exposa els seus projectes i activitats d’una manera bastant completa, si s’analitza la mateixa amb més detall es pot veure que el seu ús és principalment divulgatiu amb fins recaptatoris. Bàsicament funciona com un espai on s’expliquen els projectes que desenvolupa la fundació i que serveix com a eina per donar-los visibilitat i, alhora, captar recursos o donacions per poder-los dur a terme.

A més, la pàgina web també funciona com un espai per fomentar la col·laboració amb l’entitat. Es pot llegir que l’entitat està formada per voluntaris i que els seus projectes es financen a través de donacions, esdeveniments solidaris o intercanvis d’objectes artesanals.

Tot i això, no queda del tot clar quin tipus de plataforma digital utilitza l’entitat ni quin model de gestió tecnològica segueix, ja que la informació disponible és limitada.  Cal deixar clar que no totes les plataformes digitals funcionen sota els mateixos principis, ja que existeixen diferents models de plataformes com el pro-comú digital, el cooperativisme de plataforma o el capitalisme de plataforma. Totes elles amb diferents impactes socials i econòmics.

Pel que fa al model de governança, la pàgina web no deixa clar quin és ni si existeixen possibles mecanismes de participació o presa de decisions col·lectives. En un apartat específic es descriuen els membres de l’entitat amb la seva corresponent tasca dins de la fundació, però no s’aprofundeix gaire més en el funcionament. De fet, algunes iniciatives de l’economia social i solidària utilitzen plataformes digitals de participació, que permet millorar la governança democràtica i facilitar la participació per part de tota la comunitat  a l’hora de la presa de decisions. Tot i així, en el cas present de la Fundació Nzuri Daima no resta tant clara la participació col·lectiva en la presa de decisions, i potser les grans aliances de la fundació amb grans personatges del món de la cutura són les que realment acaben afectant a la direcció de la mateixa fundació, aliances que resten clarament definides en la seva mateixa pàgina web. Aquesta manca de claredat pot dificultar la participació democràtica i la transparència, dos principis fonamentals de l’economia social i solidària, i pot limitar la implicació real de la comunitat en la presa de decisions.

Per altra banda, cal dir que l’entitat te visibilitat a les xarxes socials, a Instagram i Twitter sota el nom @NzuriDaima. En aquests espais el que es fa és utilitzar l’oportunitat com a altaveu per tal de  donar a conèixer els projectes i activitats que es realitzen a través de la fundació per tal de mantenir els usuaris i seguidors informats. Interpreto aquests dos espais com llocs de comunicació i publicitat.

Es podrien aprofitar aquestes aportacions a les xarxes socials com una oportunitat de digitalització.

Sabem que aquesta digitalització no sempre aporta avantatges, sinó que també hi ha tot un seguit de riscos associats. El fet de ser més visibles i de dur a terme una bona gestió tecnològica requereix no només recursos econòmics, sinó també recursos materials i temps de dedicació. En moltes entitats socials aquests recursos sovint es destinen a altres tasques considerades més prioritàries, o bé no se’ls dona la importància necessària.  Aquesta situació pot generar un risc, ja que una mala gestió de la comunicació digital pot afectar la visibilitat de l’entitat i fins i tot provocar la pèrdua de possibles donacions. S’ha de buscar un equilibri entre la necessària comunicació digital i les seves despeses associades, i els recursos no destinats a fins socials a resultes de la mateixa inversió comunicativa a través de la web. Un altre exemple de risc seria el de dependre d’una plataforma digital que no tingui la mateixa forma d’actuar que la pròpia fundació, és a dir, que no actuï segons els principis de l’economia ESS. També cal tenir en compte la protecció de dades i riscos informàtics associats. El mal ús de la informàtica i la tecnologia pot generar grans conflictes interns, externs i amb terceres parts. Per aquest motiu, es recomana tenir aquest tema ben gestionat amb el suport d’un professional que pugui garantir una bona gestió tecnològica i permetre que l’entitat continuï promovent els seus projectes i cercant recursos per poder-los desenvolupar.

En definitiva, “la digitalització en l’economia social i solidària s’ha d’entendre com una eina per millorar el funcionament de les entitats i reforçar el seu impacte social, sempre que s’utilitzi de manera coherent amb els seus valors i principis” (Ajuntament de Barcelona, 2024). L’ús d’entitats independents de digitalització que s’ocupen de la gestió dels medis tecnològics i que rebin una comisió en funció de la seva participació en la recaptació social obtinguda pels donatius, sigui quina sigui la quantitat, és una de les fonts per assolir un fort impacte econòmic i social a resultes de l’activitat en l’economia social i solidària duta a terme per qualsevol fundació, entre elles Fundació Nzuri Daima.

Cal entendre la digatiltzació com un procès estratègic alineat amb els valors de l’ESS, tot garantint la transparència, la participació i sostenibilitat de la comunitat a llarg termini.

Creieu que entitats petites com la Fundació Nzuri Daima disposen dels recursos i coneixements necessaris per gestionar correctament la digitalització, o pot acabar convertint-se en un repte difícil d’assumir?

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html