21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

Valors clars en contextos de recursos limitats

Almudena Barbero fundadora de la Fundació Nzuri Daima fa més d’una dècada que, juntament amb el seu equip, impulsa projectes socials en contextos marcats per la desigualtat i la vulnerabilitat.

Són projectes que es desenvolupen entre Catalunya i Sudan del Sud. Aquesta dualitat territorial suposa un repte afegit, per la diversitat cultural, social i econòmica en la que opera la fundació. Per aquest motiu, és necessari adaptar les intervencions a realitats molt diferents, mantenint alhora els valors i objectius de l’entitat situant sempre les persones al centre.

L’objectiu principal d’aquests projectes és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables, com les dones i els infants. En el cas de les dones, la fundació treballa per fomentar la seva autonomia personal i el seu empoderament, reforçant el seu paper dins la comunitat. Pel que fa als infants, l’objectiu és millorar les seves condicions de vida mitjançant l’accés a l’educació, l’alimentació i espais segurs en contextos de gran vulnerabilitat. Segons explica l’entitat, moltes d’aquestes accions també tenen com a objectiu prevenir situacions extremes de desesperança vinculades a la pobresa i a la manca de recursos. Tot i això, la fundació reconeix que no disposa d’estudis oficials ni d’indicadors quantitatius que permetin demostrar de manera exacta la reducció del suïcidi infantil, encara que sí observa un impacte positiu en el benestar emocional i les oportunitats dels infants participants.

Aquest enfocament s’alinea amb els principis de l’Economia Social i Solidaria, especialment amb la centralitat de les persones, la solidaritat i el compromís amb la justícia social. En aquest sentit, la fundació contribueix a generar processos de transformació social en els territoris on actua, així que, no es limita exclusivament a oferir suport assistencial.

L’entitat disposa de recursos limitats, procedents principalment de donacions, aportacions privades i subvencions públiques. També compta amb recursos materials i amb la participació del voluntariat, tot i que aquests sovint resulten insuficients davant la magnitud dels projectes que desenvolupa.

Pel que fa a la digitalització, aquesta situació es reflecteix clarament. La falta de recursos humans i tècnics fa que la transformació digital hagi quedat en un segon pla, limitant-se principalment a funcions de comunicació i captació de recursos.

En relació amb la governança, segons explica la seva fundadora, la presa de decisions es basa en el treball conjunt de l’equip, amb una orientació cap al consens i la coordinació entre els diferents membres.

La possibilitat d’introduir una moneda social, representa un repte significatiu per la fundació. Un  cop analitzada la seva situació i les seves principals característiques, especialment la dualitat territorial i la diversitat cultural, es tracta d’una iniciativa amb potencial, però amb dificultats importants en el moment actual.

Des d’una perspectiva més estratègica, es fa evident la necessitat d’aplicar models de finançament alineats amb els objectius i les capacitats reals de l’entitat. En aquest sentit, la implementació d’una moneda social, podria esdevenir una opció interessant a llarg termini. Prèviament caldria preparar l’objectiu, procedint de manera progressiva i realitzant proves pilot per tal de veure i valorar la seva adaptació i els seu compliment.

Cal veure aquesta opció com una possibilitat de futur.

Segons explica Almudena Barbero, l’objectiu de l’entitat no és generar assistència permanent, sinó acompanyar processos de dignitat, empoderament i creació d’oportunitats. En aquest sentit, la fundació considera interessant explorar en el futur eines vinculades a l’economia ètica i col·laborativa, com xarxes d’intercanvi, banca ètica, sistemes col·laboratius o projectes comunitaris sostenibles que permetin reforçar l’autonomia de les comunitats i reduir la dependència externa.

Seguint aquesta línia d’actuació, es pot afirmar que la Fundació Nzuri Daima contribueix de manera clara a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l’agenda 2030.

En primer lloc, destaca el seu compromís de vetllar per les persones, especialment en contextos de vulnerabilitat. En aquest sentit, s’alinea amb l’ODS 1, fi de la pobresa i l’ODS 2, fam zero, tot impulsant projectes que garanteixen recursos bàsics com l’alimentació.

En segon lloc, la fundació també actua en àmbits relacionats amb l’educació i el benestar infantil, especialment en contextos on la manca de recursos dificulta l’accés a l’escolarització. En aquest sentit, la seva activitat s’alinea amb l’ODS 4, educació de qualitat, ja que impulsa iniciatives orientades a generar oportunitats educatives i a millorar les condicions de vida dels infants en situació de vulnerabilitat.

A més, la fundació contribueix a l’ODS 5, igualtat de gènere, promovent l’autonomia i l’empoderament de les dones i reforçant el seu paper dins la comunitat.

Finalment, destacar que la fundació depèn en gran mesura de les donacions i col·laboracions per part de persones i entitats vinculades al projecte, fet que posa en valor la seva contribució a l’ODS 17, aliances per assolir els objectius. Aquestes relacions de cooperació són fonamentals per garantir la continuïtat dels projectes i reflecteixen la implicació d’una xarxa d’actors que comparteixen els mateixos objectius socials.

Una part molt important del finançament que rep la fundació és procedent de subvencions, representant aproximadament una quarta part dels ingressos totals de l’entitat. Aquest fet evidencia la importància de les polítiques públiques en la sostenibilitat de la fundació, ja que li permeten desenvolupar projectes que, sense aquest suport, serien difícils de dur a terme.

En aquest sentit, el paper de la fundació no es pot entendre sense el marc de les polítiques públiques que donen suport a l’Economia Social i Solidària. Iniciatives com l’Agenda 2030 o el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE reconeixen el paper de les entitats socials com a agents clau en la construcció d’un model econòmic més just i sostenible.

Tanmateix, aquesta relació també presenta limitacions. Tot i que les polítiques públiques poden afavorir el desenvolupament de projectes socials, la dependència d’aquests recursos pot generar certa vulnerabilitat. A més, la complexitat administrativa i els requisits tècnics poden dificultar l’accés a aquests recursos, sobretot a entitats amb recursos limitats.

Tot i aquestes dificultats, la fundació manifesta sentir-se recolzada per part de l’administració pública, tant a escala autonòmica, mitjançant les ajudes concedides, com a escala local, a través de la col·laboració amb l’Ajuntament de Figueres en projectes com el “Cor Safari”. Aquestes aliances institucionals contribueixen a reforçar la viabilitat dels projectes i evidencien la importància de la cooperació entre administracions públiques i entitats socials.

La Fundació Nzuri Daima imparteix xerrades i conferències en centres educatius amb l’objectiu de difondre els valors que la representen, donant a conèixer el seu projecte i despertar la sensibilitat social dins la comunitat educativa.

Aquestes activitats tenen un caràcter principalment divulgatiu, i per tant, no es poden considerar pròpiament contractació pública. Tot i això, generen un impacte positiu tant per l’entitat com per la societat en general, ja que contribueixen a la formació i conscienciació en valors socials.

En aquest context, la contractació pública podria representar una oportunitat per la fundació, especialment si aquestes activitats es formalitzessin com a serveis educatius o socials encarregats per l’administració. No obstant això, l’accés a aquests processos pot resultar complex, especialment per a entitats amb recursos limitats.

Es valora positivament el potencial transformador de la Fundació Nzuri Daima en el marc de l’Economia Social i Solidaria, tot i les limitacions que poden dificultar l’assoliment dels seus objectius. Malgrat això, el seu fort compromís amb les persones i amb la millora de les condicions de vida dels col·lectius més vulnerables la posiciona com un actor rellevant en la construcció d’un model més just i sostenible.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

Ajuntament de Figueres (s.d). https://www.figueres.cat/actualitat/noticies/l-ajuntament-de-figueres-dona-suport-al-projecte-cor-safari-de-la-fundacio-nzuri-daima-19164

Ministeri de drets socials, consum i agenda 2030 (s.d). https://www.dsca.gob.es/es/agenda-2030/conoce-la-agenda

Ús de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Contacte amb l’entitat

Per completar i contrastar la informació analitzada, vaig contactar amb l’Almudena Barbero, fundadora de la Fundació Nzuri Daima, per mitjà de WhatsApp. Li vaig enviar un qüestionari de preguntes que va respondre ràpidament i que m’ha permès aportar informació complementària sobre el funcionament dels projectes, les dificultats de gestió, la relació amb les polítiques publiques i la seva visió sobre l’economia ètica i la sostenibilitat social. Aquest retorn m’ha permès enriquir i contextualitzar millor la redacció de l’article.